Feia dies que tenia aquesta entrada començada, de fet, ja fa un parell de mesos. Va quedar inacabada abans de les eleccions, però aquests dies m'han tornat a voltar pel cap unes quantes reflexions que m'han animat a posar-m'hi novament.
Tenc la sensació que cada vegada està tot més polititzat, i qualsevol nouvingut a la política, a la mínima que li donen una responsabilitat en l'àrea que sigui, en poc temps ja es creu un expert mundial en la matèria. Alguns s'arriben a sentir tant el paper que se senten legitimats per exigir obediència cega als tècnics de torn, encara que estiguin fent un disbarat.
Exemples? Què ha passat amb l'educació, amb la llengua, etc.? Resulta que qualsevol podia lliçons de filologia, passant per damunt de totes les convencions científiques establertes. O que qualsevol en sabia més del sistema educatiu i de com millorar-lo que tots els professionals que fa anys que s'hi deixen la pell. I així una llista llarga de temes...
I per què aquests dies he tornat a repensar (i intentar acabar) aquesta entrada? Ben fàcil. Així com s'han anat coneixent organigrames i nomenaments dels diversos càrrecs als nous governs constituïts, de la mateixa manera que he celebrat veure gent independent ocupant llocs de responsabilitat en sectors dels quals crec que en tenen un gran coneixement, també he tornat a veure amb decepció com altres nomenaments responien únicament al repartiment de càrrecs (i sous) als fidels afiliats al partit de torn.
Sembla mentida com alguns han convertit la política en un ofici, o una forma de guanyar-se la vida, i no en una vocació temporal de servei públic. Resulta entre sorprenent i insultant cap als ciutadans, la capacitat que semblen tenir uns quants privilegiats, que són capaços d'assessorar del que sigui, en funció de la cadira (i sou) disponible.
Francament, si estic malalt, aniré al metge. No em fiaré de l'opinió del polític de torn que me miri de reull i em deixi anar el seu diagnòstic amb aires de superioritat. En definitiva, no seria hora de despolititzar d'una vegada?
