Diuen que s'aprèn més escoltant que parlant, i no seré jo qui rebati aquesta afirmació, amb la qual estic molt d'acord. De fet, no anava per aquí...
Igual són els anys que un va sumant, que fan que et fixis en coses que temps enrere no hauries percebut, però recentment he constatat una cosa que em desagrada i... ja no puc callar.
No sé si és nou o vell, però pel que sigui m'hi estic fixant més darrerament: en moltes actuacions musicals, sempre hi ha gent que es passa tot el concert parlant sense aturar. No és aquell comentari dispers entre tema i tema, o una referència ràpida a l'acompanyant o conegut que et puguis trobar... És que no aturen en tot el repertori!
Podria semblar que només passa en determinats ambients, però no. Aquest cap de setmana ho he comprovat en dos concerts totalment diferents, per l'estil musical, pel lloc on es feia, pel perfil de públic assistent.
No són conscients de la manca de respecte cap als músics i cap a la resta d'assistents que suposa sentir de fons aquella remor contínua de paraules?
Fa uns mesos record un artista que es va dirigir directament als espectadors demanant una mica de respecte. Ni es van donar per al·ludits, seguien dins el seu món, aliens a tot. Què feien allà, si no els interessava escoltar la música?
Sé que no som ningú per donar ordres, però de ver que me vénen ganes de dir: calla i escolta!
