divendres, 27 de febrer del 2015

Tot és relatiu

Em resulta curiós veure com els papers s'intercanvien en certes situacions, com ara amb la visió sobre la unitat d'una llengua, en aquest cas la catalana.
Els que en podríem dir separatistes des d'una vessant política conceben la llengua catalana com a una unitat, amb les seves variants dialectals. En canvi, una part important dels que definiríem com a unionistes políticament rallant, pretenen separar aquesta llengua en fraccions: català, valencià, balear i altres denominacions.
En resum, que els separatistes són unionistes i els unionistes són separatistes. I és que tot és relatiu, com ja va dir un fa molts d'anys...

1, 2, 3, provant...

Ja fa temps que li donava voltes a aquesta idea d'encetar un blog, i avui que justament fa deu anys d'un dels moments més importants dels que he pogut viure fins ara, he trobat el moment i el títol que m'han acabat de decidir.
No tenc cap objectiu concret, ni cap exigència sobre què i quan escriure, de manera que amb el temps ja veurem com va la cosa.